Em sua l'ànima.
Em traspuen pels poros de la pell
petites gotes de ràbia encesa.,


Esgarrapo, amb ungles esmolades
les ànimes vives que volen perdudes
per l'estança xafogosa.

SOMNI D ' HIVERN



Plou dins meu. Fora fa un sol trist , d'hivern, d'aquells sols que no escalfen, que enganyen l'esperit fent-te creure que sentiràs escalfor. El cel, d'un blau intens, d'un blau de gener, d'un blau de blaus...
El vent fred esberla els llavis, crivellant-los, ferint-los com petites sagetes de gel.
Els somnis es barallen per sortir, per treure el nas per la finestra entelada, s'esberlen en contacte amb l'aire i es tornen  bocins de cristalls de colors.
Els arbres, nus de fulles, somnien tremolant la primavera. Llarga i freda espera. Reben, amb resignació la gebrada cada matinada envejats per l'assedegat que l'enyora.
En el camí, les petjades sobre la neu d'una ànima solitària marquen un destí incert, gairebé imperceptible, de no saber on anar, de no saber on arribar, de no saber viure...

                                                           XIII



                               Nuesa de matinada.
                               Pors que migren més enllà de l'horitzó,
                               de la ratlla que separa la realitat del somni.

                               Nuesa de matinada.
                               Set de plaer, set de sentits,
                               assedegats un de l 'altre, vivim.


                                                               Sète, 19 agost 1985

                                                         XII




                                   Un nou camí s'obre davant nostre,
                                   incert ,tal  vegada   agoserat .

                                   De somnis i il.lusions per complir,
                                   d'esperances esperades tant de temps!,


                                                                                Sète,19 agost 1985




                                 

       


                                                      XI



                                        Plou sobre París.
                                        Plora en veure'ns marxar,
                                        llàgrimes de comiat sobre les llambordes
                                        que guardaran per sempre el nostre secret.

                                                                                        París,1985

                                                                       

                                                                 X



                    Ets aquí al meu costat.
                    La música d'un piano es barreja amb la llum del vespre.
                    La ciutat s'il.lumina als nostres peus.
                    Els graons de pedra són el nostre tron reial
                    i els nostres cors,excitats, el nostre tresor.

                   No calen paraules
                   davant l'espectacle etern que es repeteix
                    cada nit, any rera any,
                    per a nosaltres, si més no, és nou
                   i ens sentim els descobridors.
                   

                                                                 Escales de Montmartre, 1985

                                   




                                                       IX


           Em dónes la medicina que necesito per a viure,
           per a viure al teu costat,
           de dia i de nit.
           No em cal res més que les teves carícies,
           que les teves paraules dolces a cau d'orella
           mentre la pluja esquitxa els vidres bruts de pols.